Joan Manuel Serrat

L'home Del Carrer
Aquest homenet que tot ho fa bé, que sempre camina, quesempre camina, aquest homenet que res no pot fer, des d'araen direm l'home del carrer. No es lleva mai tard, s'afaitamolt bé –la patilla esquerra, la patilla esquerra–,esmorza poquet, perquè no en té més; mireu si ho fa bé,l'home del carrer. Treu un cigarret, ai no, que no en té;quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra: els amics,si el veuen, fan tots el distret... que poc fumaràs, homedel carrer. Baixa amb ascensor, ai no, que no en té, caminade pressa, camina de pressa, al replà de sota, troba laRoser, et poses vermell, home del carrer. La dona no ho sap,ai no, que no en té, malament que penso, malament quepenso, se li va morir, ja ni sap de què; això és unpecat, home del carrer. Obre el seu cotxet, ai no, que no enté; no té una pesseta, no té una pesseta, no voldescanviar el seu bitllet darrer... ja veus quin paper, homedel carrer.A peu va al treball, d'això sí que en té; molt menys envoldria, mol menys en voldria, si no hi ha calés, tampoc nohi ha Roser... ho tens molt pelut, home del carrer. El capli fa mal, ai no, que no en té; abans en tenia, abans entenia; un dia el va perdre i no el trobà més... no tensres de res, home del carrer. Aus Songtexte Mania