Print

Corríem com llops a la vora del riu, la cara bruta, el gest viu, camp a través, barrancs amb patinet argelagues i bassals i els pantalons desfets. A comunions, només de convidats, a l'esglèsia vam entrar una volta a escuadrinyar. Fill meu, on vas? On has anat a parar? Mala "bascollà" em vaig emportar. A mi em cuidava Amparo a l'eixir de l'escola, quan a Carmela li s'allargava la faena. No en quedava altra que cooperar, la Joana sempre amb un plat preparat. "Lo" que faça falta, xé, suport mutu. Per a totes elles: amor perpetu. 10 mares, 17 germans, som la tribu criant en col·lectivitat. El matriarcat, viu però amagat, que isca de les cases i impregne tota la societat. Desfent-nos de la marca del poder de l'home blanc, de l'espasa i de la creu i del crist a la paret. Obrir el ulls al món, riure i blasfemar, no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar. Repartint eines, ho fem juntes regant les llavors de les idees comunes. Manaes de llobes i de llops, Songtextexafant fang... Corríem com llops pel carrer i el barranc del poli a la renfe, per barri o marjals, tant donava, la roba del germà major la bici del cosí del poble i l'entrepà pa tots. Primer creuar, després mirar, disciplina? Imaginació i argot, street medicina. Xeringues, cabanyes, foc al descampat, la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac. La mare el pare i sis cosins en un renault 7 a la platja. El sol implacable en la vega baixa. La uela i la Sole cuinant per a 30 i "siempre hubo un platico pal que entrara por la puerta" Ni gomines ni tratges al cumple, ni bateig ni liturgies ni temples. Plens de merda i de fang, de carrers d'asfalt, perquè els buits amb regals mai no s'omplin. La voluptuositat, l'efervescència, els misteris insondables de l'adolescència. Fugíem del present, del futur, i amb la llei sentit militar i estrategia. Ei!! Discussions en el banc del parc, contractes d'un dia al supermercat, oficis?? Amor incondicional, no importava el cost, ni el marge de benefici. Manades de llobes i de llops, xafant fang... Aus Songtexte Mania