Print

Vam sobreviure a l'incendi vam fer-li front al gegant, vam agafar aquell quadre i ballàrem el ball: el ball del cap per avall. Paella congelada, falleres de cartró, olor a roda cremada, gomina i processó. Saluda el senyoret, escola de retors, el sant a passejar, Un beso i una flor. Nos vamos a forrar, un finde en benidorm, posar la mà i callar, platges de formigó. Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch. L'himne regional provoca llàgrimes, pàgines i pàgines, d'un tràgic sainet que esgarra ànimes. Pas de pasodoble al camp de futbol, alça la mà dreta l'afició a la curva nord. Una discoteca enmig d'un camp d'arròs, boquetes tortes a la terra de les flors. La Geperudeta, besant la Moreneta: Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta. Allà on el món s'explica en diminutiu, on plora la collita del secà i del regadiu, plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu, i una bandera talla com arma de doble fil. Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi. Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell Songtexteel poble serà un martell o un pes mort. Vam sobreviure a l'incendi vam fer-li front al gegant, vam suportar eixes bombes que encara ressonen per serres i valls. Vam defugir eixes normes, vam profanar els seus sants, vam agafar aquell quadre i ballàrem el ball: el ball del cap per avall. Vinc d'on van voler fer una falla, terra de foc i de sal, on la metralla travessava i rebentava els cristalls, on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals que donen alegries penes i menjar. Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals de microclima i macroestafa, trist i real, roders que repartien, herois de veritat, segrestadors de La Marina i del Comtat. Taronges i olives, cirera i raïm, netes de morisques, fills de mallorquins, on no para la festa fins dimecres que comença i tots els problemes es dissolen en anis. Tenim una cova de lladres en cada ciutat, molt d'aprofitat per metre quadrat.. Una costa traida, un desig de fugida amb un tren cap al nord que no arriba... Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric? guiris reballats, passa la vida.. Cada primavera s'emociona algun lletraferit quan pega un esclafit la vall flòrida. Tantes voltes torts en tantes dates, l'arbre mai no havia estat madur. Sabíem que seria dur, ni nom ni mapa ni futur: amors que maten, cacem les rates i tombem els murs Vam sobreviure a l'incendi Aus Songtexte Mania