Miguel Poveda
El Meu Carrer
El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió Songtextei tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera és gent d´arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, O a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb oil i sucre, i juga a daus i a ´cavall fort´, mig bo, mig bord escolà i cuca.
Aus Songtexte Mania