Print

A mi padre y a Climent Comulada, in memoriam. A Jordi Martín, a la familia Vall y a todos los vecinos de la Plaça Rovira. A mi prima Luisita Gozalbo y a mi familia catalana, con profundo amor. De vegades, els somnis viuen la realitat i a l'invers hi ha vida que fa real ho somiat con aquesta nit dolça d'un agost d'envelats pels carrers fent la festa que em transporta al passat, un passat com un barri de futurs sense espills on van viure els meus avis, on van néixer els seus fills. Tinc records del meu pare quan, després del treball, ens baixàvem a beure les orxates d'en Vall. Songtexte Plaça Rovira, vella Plaça Rovira del meu barri de Gràcia, i el meu cor adormit, Plaça Rovira, em bategues guspires d'un foc que ja era cendra... I, més que fum, ets tota llum aquesta nit. I a la nit ens n'anàvem per canviar un poc d'ambient, fins el Bar Comulada, el palau d'en Climent on las ensaladillas, de la seva patent, feien que el tast dels somnis fos un gust pel client. La farmàcia d'en Pere i el quiosc deien "prou, a tancar que ja arriba el darrer trenta-nou". I el Cinema Rovira, va ser un somni guarnit amb Charlot fent rialles pels grans i els més petits... Plaça Rovira, vella Plaça Rovira... I al primer son del somni, quan el temps va partir, el meu pare em deia: "anem a casa a dormir". I en silenci tornàvem lentament cap amunt a la torre dels avis i tots els seus difunts. I entre el pou i las pedres del jardí de Massens, la galàxia ens plorava pluges de Sant Llorenç. I el meu pare em parlava assenyalant-me el cel: "fes-li, abans dels teus somnis, un petó al teu estel". Plaça Rovira, vella Plaça Rovira... Aus Songtexte Mania