Print

Un matí lluminós groc, rosa, blanc, amb petits núvols sobre el blau esglaiat d'un cel encara hivern a Barcelona. La ciutat ja és desperta amb tots els seus sorolls. A la Universitat els grisos, com molts altres dies de l'any, des de fa ja molts anys, es disposen a entrar a les aules àvids de cultura i de fer exercicis gimnàstics sobre els caps dels estudiants que no volen entendre la subtil teoria de l'ordre públic defensada, entre d'altres, per les forces vives locals amb un total desinterès hegemònic en bé del país; concepte de finíssima ambigüitat d'ús més que profitós al llarg del temps canviant i multiforme. SongtexteA les fabriques els obrers fa ja hores que treballen per poder viure com viuen els obrers en aquest país. Si de cas no ho fan, els mateixos grisos àvids d'aprendre tots els oficis expliquen, amb arguments més contundents, més esquemàtics, i de més fàcil enteniment, la mateixa teoria que s'explica a la Universitat; l'absorbent necessitat de l'ordre públic. Les forces vives i privades, una mica més interessades, i mostrant d'una manera ostentosa el seu concepte d'hegemonia encara que siga local, continuen defensant la inefable teoria de l'ordre públic en bé del país; concepte de finíssima ambigüitat d'ús més que profitós al llarg del temps canviant i multiforme. Tot Europa ho sap: Espanya és tolerant amb pintors, músics, intel·lectuals, actors i aprenents de poeta. Aus Songtexte Mania